viernes, 22 de enero de 2016

Comentari de text poema XXIII Ausiàs March

Lleixant a part l'estil dels trobadors
qui, per escalf, trespassen veritat
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trop en vós.
Tot mon parlar als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran
en creure a mi llur arma serà trista.
L'ull de l'hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc, la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l'esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.
Tots som grossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l'han request
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s'adorm vostra perea.
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.
Sol per a vós basta la bona pasta
que Déu retenc per fer singulars dones.
Fetes n'assats molt sàvies e bones,
mas compliment dona Teresa el tasta,
havent en si tan gran coneiximent
que res no el fall que tota no es conega:
a l'hom devot sa bellesa encega,
past d'entenents és son enteniment.
Venecians no han lo regiment
tan pacific com vostre seny regeix
subtilitats que l'entendre us nodreix
e del cos bell sens colpa el moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
e ocupat se troba en vós entendre
que lo desig del cos no es pot estendre
a lleig voler, ans com a mort està.
Llir entre cards, lo meu poder no fa
tant que pogués fer corona invisible.
Meriu-la vós. Car la qui es visible
no es deu posar lla on miracle està.
Ausiàs March.

Aquest poema està format per cinc octaves i un quartet amb versos decasíl·labs i amb cesura. La rima és creu-creuada i consonant.
Als primers quatre versos, l'autor es queixa de que els trobadors exageren la veritat degut a la seva passió, i que ell si que dirà la veritat.
L'ojectiu d'aquest poema és descriure a una dama que per a l'autor és perfecta, i aixó és pot llegir explícitament al vers cinc.
El poeta assenyala que la dama té un cos molt bell, com podem veure al segon vers de la tercera estrofa, a més a més també parla de que la seva pell té una textura extraordinaria, això es detalla al vers dotze. En el vers vint-i-cinc també diu que ella està feta de la pasta que fa servir Déu per a fer dones singulars dient, al vers vint-i-vuit, que és perfecta. 
March també fa una descripció moral, dient que el seu seny arriba fins a on altres no poden ja que gaudeix de gran subtilesa als versos vint-i-ú, vint-i-dos i vint-i-tres, que en ella la peresa s'adorm, al vers vint-i-tres i torna a dir que gaudeix d'un gran enteniment al vers trenta-dos. Als versos trenta-tres i trenta-quatre torna a lloar el seu seny.
En la meva opinió crec que la poesia de March és més personal, ja que ell només feia la descripció de la seva amada tal i com era, sense fer cap tipus d'exageració, com feien els trobadors, només dient les virtuts d'aquesta dona.
Primerament en March vol deixar clar que ell no fa cap exageració en les descripcions que farà més endavant en el poema com tenen costum els trobadors encara que el que digui potser semblarà mentida. Després descriu a la dona com una bella dama que molts homes veuen amb ull de neci però ningú com ell, un home subtil, que sí que coneix la textura de la seva pell, i que tothom coneix la seva bellesa exterior, però no molts la seva interior. A continuació diu que molts homes l'han volgut però molts s'han hagut d'abstenir-se i que el seu seny pot arribar fins a on altres no poden. A la següent estrofa torna a parlar de la seva bellesa però aquesta vegada dient que està feta de la pasta que Déu fa servir en les dones singulars i que ella arriba a la perfecció, però que encara que tingui una gran bellesa, també poseeix un gran enteniment. Seguidament segueix lloant el seu seny fent una comparació amb el règim dels venecians posant aquest en desavantatge vers el seu enteniment i la bellesa del seu cos i que qui aconsegueixi entendre-la bé ja tindrà prou amb el seu enteniment. Finalment March l'anomena Lliri entre cards i es lamenta no poder posar-li una corona, la qual, segons ell, es mereix.

domingo, 10 de enero de 2016

Tens una estona per llegir?

En aquesta entrada m'agradaria parlar i fer una recomanació d'un llibre que segurament és una de les millors obres de tots els temps.

Vull fer aquesta recomanació per dues raons principals: La primera, és un llibre extraordinari i amb una de les millors traduccions que he vist; i la segona, no fa molt de temps que me l'he llegit (realment encara no l'he acabat del tot) i, encara que és un llibre molt conegut, m'agradaria poder-lo compartir amb altres persones.



El llibre del que parlo és El Senyor Dels Anells: La Companyia Del Anell, de J.R.R. Tolkien. És el primer d'una trilogia de llibres amb el mateix nom que la primera part d'aquest. És un llibre de fantasia ambientat en una terra molt llunyana i un temps molt llunyà.

La seva història tracta sobre la aventura que viu en Frodo, un Hobbit (petits èssers molt semblants als humans però amb uns peus més grans) que es veu involucrat en la tasca de destruir un anell que ha heretat del seu oncle, en Bilbo, qui desapareix després de la seva festa per el seu centèsim dècim primer aniversari per tornar a viure aventures com les que va viure, les quals estàn explicades en una altra sèrie de llibres anomenada El Hobbit. Aquesta tasca és molt perillosa i el porta a través de mines fosques i profundes, boscos negres, muntanyes gèlides; i coneixerà a tot tipus de criatures com elfs, nans, homes, arbres parlants i moltes altres.

És una lectura bastant llarga, perquè aquesta aventura està narrada en els tres llibres, però si t'agrada la fantasia i les aventures perilloses és un llibre amb el que no t'avorrirás, ja que, encara que l'autor fa unes moltes descripcions, apunts i detalls sobre les situacions, no es fa pesat i els personatges i els escenaris són fàcils d'imaginar.

Per tant si ets un amant de la fantasía i l'aventura és una lectura molt recomanable, i a més a més s'han fet adaptacions al cinema, una de les millors i més detallades que s'han fet d'un llibre.

viernes, 6 de noviembre de 2015

Halloween a l'antiguitat.


Halloween és una festa típica del Regne Unit i els Estats Units que consisteix a disfressar-se, sobretot els nens, d'un ésser que faci por o de qualsevol personatge que sigui famós, a més, els nens van picant de porta en porta demanant caramels i si no els hi dònes t'amenaçen de fer-te un "truc" com llençar ous o rotllos de paper de vàter a la casa.

Però aquesta festa té un origen molt antic. Aquest origen és a l'època dels celtes, que pensaven que aquest dia els esperits tornaven a la terra i per tant creien que si es disfressaven d'esperits per que aquests no els fessin res, a més de deixar ofrenes. Fets com aquest demostra que abans la gent tenia molta por dels esperits i de tot relacionat amb la mort i l'altre món.

En la meva opinió, això només és perquè la gent té por del que no coneix i aquestes coses no es poden coneixer, ja que (si em permeteu la broma) no hi ha ningú que hagi tornat viu de l'altra banda. Llavors, degut a aquesta por, s'han creat aquest tipus de festes intentant trobar la forma de controlar aquesta por.

Personalment no crec en els esperits, bàsicament perquè no he vist cap i tampoc he tingut cap tipus d'experiència, però tenint en compte la quantitat de gent que sí que creu en aquest tipus de coses, potser sí que és veritat que existeixen, però com de moment no està confirmat de cap forma jo simplement no crec que existeixin els esperits.

viernes, 30 de octubre de 2015

Microrelats per halloween/castañada


L'AVI
Era el día de tots sants. Estava a casa, asegut on sempre, en aquell sofá de pell. Es va aixecar i va venir cap a mi. Em va donar una abraçada fonent-se amb l'aire. En aquell moment em vaig despertar.



LA CASTANYA
Jo estava content, estava amb ella. Ella. Y tot per una castaña. Aquell dia jo venia castañes y la vaig veure, la noia per la que perdo el cap. Es va acostar per comprar una paperina i vaig posar el paper amb el meu numero dins d'una castanya buida. I ella va trucar.


HALLOWEEN
Aquella nit era halloween. Estava sol a casa ja que els pares havien sortit. Ja feia estona que em sentia malament i tenia una sensació estranya. De sobte va apareixer. Van trobar un cos d'un noi a una casa amb la paraula halloween escrita amb ferides al pit.



MONIATO DE RELLOTGERIA
Estavem fent els preparatius per a la castanyada. Les castanyes ja estaven dins del forn, els panellets ja estaven preparats i només quedaven els moniatos. Vam dir-li que els poses a escalfar embolicats en paper de plata, però els va posar al microones. Desde aquell moment ens vam quedar sense microones.

viernes, 23 de octubre de 2015

Quants catalans que parlen català hi ha als països catalans?



La zona coneguda com a Països Catalans és bastant gran, abarca la pròpia Catalunya, València, Balears, el Nord de Catalunya, la Franja de Ponent, Andorra i L'Alguer.

Encara que aquesta zona rebi aquest nom, no tots els seus habitants són catalanoparlants: un 74% dels seus habitants ho són i l'altre 16% no. Però aquesta relació no es manté en cada lloc per igual. A la Franja de Ponent, a les illes Balears, a Andorra i a Catalunya el percentatge de catalanoparlants és superior al 75%, pel contrari a la zona de la Catalunya Nord i a L'alguer aquest percentatge està per sota del 55%.

Tot això pot ser degut a tots els canvis que han hagut dins del regne de Catalunya des del principi.

En un primer moment aquest regne es va estendre molt ràpidament per la zona de valència, Balears i fins i tot Itàlia degut a les conquestes que es van realitzar. Més tard el regne de Catalunya es va unir amb el d'Aragò i van formar la corona catalano-aragonesa, estenent encara més l'idioma. Un temps més tard la corona es va unir amb el regne de castella. Aquest fet va provocar una decadència de l'idioma, ja que les mesures preses pel rei no van ser molt apropiades per la conservació del català.

A més a més, en l'últim segle espanya va sofrir una dictadura. Aquesta, encapçalada per Franco, va reprimir molt durament la utilització del català provocant una decadència de la llengua.

Per altra banda, últimament s'estàn prenent mesures per recuperar el nombre de catalanoparlants dins de l'àrea dels Països Catalans, cosa que ha provocat una millora en la quantitat de persones que parlen el català com a llengua principal.

viernes, 9 de octubre de 2015

LAPAO, català o aragonés?

El LAPAO o Llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental, és com es va anomenar a la llengua parlada a la franja occidental.

Aquest acrònim no és oficial a la llei acordada que reconeix el nom de Llengua aragonesa propia de l'area oriental, si no que va sorgir a nivell popular i periodistic, principalment per la gent que estaba en contra de que a aquesta llengua se l'anomenés català.

Això es va crear per el motiu abans esmentat, molts parlants d'aquesta llengua no es consideraven parlants de una llengua derivada del català i els seus dialectes, si no que ells consideraven a la seva llengua un idioma propi, encara que també hi havia gent en l'altre bàndol, que estaven a favor de que aquest idioma fos anomenat català.

Per tant aquesta és una llengua molt controvertida i que per això han hagut discomformitats en la seva identitat entre els seus parlants i fins i tot s'han hagut de crear lleis per a apaivagar les coses però una llengua sempre tindrà la identitat de les persones que la parlen.

miércoles, 30 de septiembre de 2015

Carme Balcells, "la mama grande" de la literatura.

Carmen Balcells i Sagalà (9 d'agost de 1930 - 20 de setembre de 2015), va ser l'agent literària més important de la llengua hispana i catalana.

Va cambiar per sempre la posició d'inferioritat de l'autor sobre les editorials i va ser la causant del boom literari llatinoamericà.

Va començar tot això en el moment en que es va posar en contacte amb l'autor rumanès Vintila Horia i va començar a treballar en l'agència literaria ACER, però després d'un temps va decidir establir-se per solitari i fundar una agència literària.

Durant el temps que va estar exercint la seva feina va ajudar a autors espanyols i llatinoamericans, com Gabriel García Marquez o Mario Vargas Llosa, però també va ajudar a autors catalans com Gabriel Ferreter, Albert Sanchez Piñol, etc.

Finalment es pot dir que ha sigut una dona trascendental en el món de la literatura, tant catalana com llatinoamericana i española, i que ha vetllat pels drets dels autors.